8 research outputs found

    La reserva cognitiva como posible factor protector ante los trastornos del estado de ánimo en la vejez.

    Get PDF
    Atrophy and death of neurons occur during the ageing period, which may cause certain cognitive functions to be affected when a person gets old. The human brain has the ability to change its structure and function by answering to internal and external mechanisms, which comprise the construct called cognitive reserve. The purpose of this paper is: to delve into this construct; to analyse its differences according to age group; and to study the possible connection between this construct and the reduction of incidence of depression in older adults. Depression constitutes one the most relevant mental health problems in that stage of the life cycle.  The results show that cognitive reserve is related to a fewer incidence of depression symptoms in older adults. Within this group, adults younger than 75 years old show a stronger cognitive reserve than adults older than 75.En el período de envejecimiento se produce una situación de atrofia y muerte neuronal lo cual ocasiona que algunas funciones cognitivas puedan verse afectadas cuando la persona se hace mayor. El cerebro humano tiene la capacidad de cambiar de estructura y función en respuesta a mecanismos internos o externos, mecanismos que se engloban dentro del constructo denominado reserva cognitiva.El objetivo de esta comunicación es profundizar sobre este constructo, analizar las diferencias del mismo por grupo de edad, y estudiar su posible relación con la reducción de la incidencia de la depresión en los adultos mayores, la cual consitituye uno de los problemas de salud mental más relevante en esa etapa del ciclo vital.Los resultados muestran que la reserva cognitiva se relaciona con una menor incidencia de síntomas depresivos en los adultos mayores, y que dentro de éstos, los menores de 75 años presentan una reserva cognitiva más fuerte que los que superan esa edad

    L’elaboració del protocol d’actuació davant les situacions de maltractaments domèstics i d’autonegligència

    Get PDF
    [cat] L’article explica com, atès l’increment demogràfic del sector de població de persones grans i, dins d’aquest sector de població, atès també l’augment del col·lectiu de persones grans en situació d’especial vulnerabilitat, esdevé necessària l’elaboració d’un protocol d’actuació davant situacions de maltractaments domèstics i d’autonegligència a persones grans; un fenomen que, malgrat la seva incidència, està molt invisibilitzat a la nostra societat. Atesa aquesta necessitat, l’Observatori de Persones Grans de Mallorca es va comprometre a dissenyar una eina per detectar i intervenir respecte d’aquest fenomen, i des de l’Àrea de Gent Gran de l’IMAS es va coordinar el procés d’elaboració del protocol, amb la col·laboració i l’assessorament de professionals de la Universitat de les Illes Balears i de la Direcció General de Dependència del GOIB. A l’article es descriu el procés d’elaboració d’aquesta eina, així com se’n fa una breu descripció.[spa] El artículo explica cómo, ante el incremento demográfico del sector de población mayor y, dentro de este sector de población, también ante el aumento del colectivo de personas mayores en situación de especial vulnerabilidad, resulta necesaria la elaboración de un protocolo de actuación ante las situaciones de malos tratos domésticos y de autonegligencia en personas mayores; un fenómeno que, pese a su incidencia, está muy invisibilizado en nuestra sociedad. Ante esta necesidad, el Observatorio de Personas Mayores de Mallorca se comprometió a diseñar una herramienta para detectar e intervenir ante este fenómeno, y desde el Àrea de Gent Gran del IMAS se coordinó el proceso de elaboración del protocolo, con la colaboración y el asesoramiento de profesionales de la Universidad de las Illes Balears y de la Dirección General de Dependencia del GOIB. En el artículo se describe el proceso de elaboración de esta herramienta, así como se detalla una breve descripción

    Relación entre reserva cognitiva, depresión y metamemoria en los adultos mayores no institucionalizados

    Get PDF
    La reserva cognitiva es el conjunto de factores protectores fisiológicos, psicológicos y ambientales que pueden retardar o paliar el deterioro cognitivo asociado al envejecimiento. Este trabajo pretende valorar las relaciones entre la reserva cognitiva y dos variables que pueden condicionar la etapa del envejecimiento, tanto a nivel cognitivo como afectivo: la metamemoria y la depresión. La depresión es uno de los problemas de salud mental que puede deteriorar más la calidad de vida de las personas mayores. Por otro lado, la metomemoria también es una función muy relevante en la vejez, ya que de ella dependen las creencias de las personas mayores sobre las propias habilidades de memoria y el conocimiento y uso de estrategias que ayudan a compensar su deterioro. Además de valorar la relación entre la reserva cognitiva y la depresión y la metamemoria, este estudio también valora las diferencias por sexo y grupo de edad de la primera. La muestra ha sido de 230 personas de 65 y más años de Mallorca. Las principales conclusiones del estudio muestran que la reserva cognitiva influye sobre el uso de estrategias para compensar las dificultades asociadas a la memoria que pueden tener las personas mayores. También se aprecia una relación, aunque inferior, entre la reserva cognitiva y la menor presencia de síntomas depresivos, hecho que muestra que la reserva cognitiva no está tan solo relacionada con el funcionamiento cognitivo sino también con la salud mental de las personas mayores. Este hecho refuerza la necesidad de potenciar la reserva cognitiva desde la primera infancia, a lo largo de toda la vida. En relación a los resultados obtenidos en relación a las diferencias por género y grupo de edad, si bien apuntan a que en la actualidad las personas mayores tienen una red social no familiar más reducida que los hombres, y que las generaciones de personas mayores presentan una reserva cognitiva más baja que las generaciones de mayores más jóvenes, probablemente diferirán en el futuro, ya que de aquí a unos años las personas mayores presentarán características diferentes puesto que tendrán un mayor nivel de estudios y las oportunidades socioeducativas serán más igualitarias para ambos sexos.La reserva cognitiva és el conjunt de factors protectors fisiològics, psicològics i ambientals que poden retardar o paliar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Aquest treball pretén valorar les relacions entre la reserva cognitiva i dues variables que poden condicionar l’etapa de l’envelliment, tant a nivell cognitiu com a afectiu: la metamemòria i la depressió. La depressió és un dels problems de salut mental que pot empitjorar més la qualitat de vida de les persones majors. Per altra banda, la metamemòria també és una funció molt rellevant a la vellesa, ja que d’ella depenen les creences de les persones majors sobre les pròpies habilitats de memòria, i el coneixement i ús d’estratègies que ajuden a compensar el seu deteriorament. A més de valorar la relació entre la reserva cognitiva i la depressió i la metamemòria; aquest estudi també valora les diferències per sexe i grups d’edat de la primera. La mostra ha estat de 230 persones de 65 i més anys de Mallorca. Les principals conclusions del estudi mostren que la reserva cognitiva inlflueix sobre l'ús d'estratègies per compensar les dificultats associades a la memòria que poden tenir les persones grans. També s'aprecia una relació, encara que més petita, entre la reserva cognitiva i la menor presència de síntomes depressius, fet que mostra que la reserva cognitiva no està tan sols relacionada amb el funcionament cognitiu sino també amb la salut mental de la persona gran. Aquest fet reforça la necessitat de potenciar la reserva cognitiva des de la primera infància, al llarg de tota la vida. Quant als resultats obtinguts en relació entre les diferències per gènere i grup d'edat, si bé apunten a què a l'actualitat les dones grans ténen una xarxa social no familiar més reduïda que els homes, i que les generacions de persones grans presenten una reserva cognitiva més baixa que les generacions de majors més joves, probablement diferiran en el futur ja que d'aquí a uns anys les persones majors presentaran característiques diferents ja que tindran un major nivell d'estudis i les oportunitats socioeducatives seran més igualitàries per ambdós sexes.Cognitive reserve is the group of physiological protective factors, and psychological and environmental factors, which can delay or palliate the cognitive decline related to ageing. This paper aims to assess the relationship between cognitive reserve and two variables that can determine the stage of ageing, at both cognitive and affective level: metamemory and depression. On the one hand, depression is one of the mental health issues that may deteriorate more the quality of life of elderly people. On the other hand, metamemory is also a very important function in old age because elderly people confidence in their memory skills depends on it. The knowledge and the use of strategies which help to compensate memory deterioration depend on metamemory as well. This study assesses the relationship between cognitive reserve and depression and metamemory, and also assesses the differences by sex and age group. The sample included 230 persons aged 65 or more years of Mallorca.The main conclusions of the study show that cognitive reserve affects the use of strategies to compensate for difficulties related to memory that elderly people may have. In addition, there is a smaller relationship between cognitive reserve and less depressive symptoms. This fact shows that cognitive reserve is related to cognitive functioning and also to elderly people mental health. This reinforces the need to enhance cognitive reserve from early childhood over a lifetime. The results related to the differences by gender and age group suggest that, currently. elderly women have a non-family social network smaller than men.In addition, elderly generations have lower cognitive reserve than younger elderly generations. They will probably differ in the future, because in a few years elderly people will have different characteristics, as they will have a higher level of education and the socio-educational opportunities will be more equal for both sexes

    Envellir «activament». Mapa d’actius per a un envelliment saludable

    Get PDF
    [cat] La Conselleria de Salut i l’Ajuntament de Palma han iniciat una línia conjunta de treball per a implicar la ciutadania en la presa de decisions mitjançant l’elaboració de mapes d’actius. Un actiu en salut es defineix com «qualsevol recurs que millora la capacitat de les persones, les comunitats, els sistemes socials i/o les institucions per a mantenir i conservar la salut i el benestar, contribuint a reduir les desigualtats». D’altra banda, l’Observatori de Persones Majors del Consell de Mallorca va elaborar un catàleg de recursos per a la promoció de l’envelliment actiu i saludable i va veure la possibilitat d’integrar aquesta informació al mapa d’actius. Aquesta informació pot ser molt útil tant per a les entitats i els professionals que treballen per un envelliment saludable com per al col·lectiu de gent gran. De cada actiu es recull diversa informació: la població a la qual va dirigit, la localització, la temàtica, etc. Una vegada validats, s’inclouen en el mapa «LOCALIZAsalud» del Ministeri de Sanitat, una aplicació web que permet visualitzar tots els recursos disponibles per a una població determinada, sobre una temàtica (envelliment saludable, alimentació, benestar emocional, etc.) i en un territori determinat (carrer, codi postal, municipi, illa).[spa] La Consejería de Salud y el Ayuntamiento de Palma han iniciado una línea conjunta de trabajo para implicar a la ciudadanía en la toma de decisiones mediante la elaboración de mapas de activos. Un activo en salud se define como «cualquier recurso que mejora la capacidad de las personas, las comunidades, sistemas sociales y/o las instituciones para mantener y conservar la salud y el bienestar, contribuyendo a reducir las desigualdades». Por otra parte, el Observatorio de Personas Mayores del Consell de Mallorca elaboró un catálogo de recursos para la promoción del envejecimiento activo y saludable y vio la posibilidad de integrar esta información en el mapa de activos. Esta información puede ser muy útil tanto para las entidades y profesionales que trabajan para un envejecimiento saludable como para el colectivo de personas mayores. De cada activo se recoge diversa información: la población a la que va dirigido, la localización, la temática, etc. Una vez validados, se incluyen en el mapa «LOCALIZAsalud» del Ministerio de Sanidad, una aplicación web que permite visualizar todos los recursos disponibles para una población determinada, sobre una temática (envejecimiento saludable, alimentación, bienestar emocional, etc.) y en un territorio determinado (calle, código postal, municipio, isla)

    Relación entre reserva cognitiva, depresión y metamemoria en los adultos mayores no institucionalizados

    No full text
    [spa] La reserva cognitiva es el conjunto de factores protectores fisiológicos, psicológicos y ambientales que pueden retardar o paliar el deterioro cognitivo asociado al envejecimiento. Este trabajo pretende valorar las relaciones entre la reserva cognitiva y dos variables que pueden condicionar la etapa del envejecimiento, tanto a nivel cognitivo como afectivo: la metamemoria y la depresión. La depresión es uno de los problemas de salud mental que puede deteriorar más la calidad de vida de las personas mayores. Por otro lado, la metomemoria también es una función muy relevante en la vejez, ya que de ella dependen las creencias de las personas mayores sobre las propias habilidades de memoria y el conocimiento y uso de estrategias que ayudan a compensar su deterioro. Además de valorar la relación entre la reserva cognitiva y la depresión y la metamemoria, este estudio también valora las diferencias por sexo y grupo de edad de la primera. La muestra ha sido de 230 personas de 65 y más años de Mallorca. Las principales conclusiones del estudio muestran que la reserva cognitiva influye sobre el uso de estrategias para compensar las dificultades asociadas a la memoria que pueden tener las personas mayores. También se aprecia una relación, aunque inferior, entre la reserva cognitiva y la menor presencia de síntomas depresivos, hecho que muestra que la reserva cognitiva no está tan solo relacionada con el funcionamiento cognitivo sino también con la salud mental de las personas mayores. Este hecho refuerza la necesidad de potenciar la reserva cognitiva desde la primera infancia, a lo largo de toda la vida. En relación a los resultados obtenidos en relación a las diferencias por género y grupo de edad, si bien apuntan a que en la actualidad las personas mayores tienen una red social no familiar más reducida que los hombres, y que las generaciones de personas mayores presentan una reserva cognitiva más baja que las generaciones de mayores más jóvenes, probablemente diferirán en el futuro, ya que de aquí a unos años las personas mayores presentarán características diferentes puesto que tendrán un mayor nivel de estudios y las oportunidades socioeducativas serán más igualitarias para ambos sexos.[cat] La reserva cognitiva és el conjunt de factors protectors fisiològics, psicològics i ambientals que poden retardar o paliar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Aquest treball pretén valorar les relacions entre la reserva cognitiva i dues variables que poden condicionar l’etapa de l’envelliment, tant a nivell cognitiu com a afectiu: la metamemòria i la depressió. La depressió és un dels problems de salut mental que pot empitjorar més la qualitat de vida de les persones majors. Per altra banda, la metamemòria també és una funció molt rellevant a la vellesa, ja que d’ella depenen les creences de les persones majors sobre les pròpies habilitats de memòria, i el coneixement i ús d’estratègies que ajuden a compensar el seu deteriorament. A més de valorar la relació entre la reserva cognitiva i la depressió i la metamemòria; aquest estudi també valora les diferències per sexe i grups d’edat de la primera. La mostra ha estat de 230 persones de 65 i més anys de Mallorca. Les principals conclusions del estudi mostren que la reserva cognitiva inlflueix sobre l'ús d'estratègies per compensar les dificultats associades a la memòria que poden tenir les persones grans. També s'aprecia una relació, encara que més petita, entre la reserva cognitiva i la menor presència de síntomes depressius, fet que mostra que la reserva cognitiva no està tan sols relacionada amb el funcionament cognitiu sino també amb la salut mental de la persona gran. Aquest fet reforça la necessitat de potenciar la reserva cognitiva des de la primera infància, al llarg de tota la vida. Quant als resultats obtinguts en relació entre les diferències per gènere i grup d'edat, si bé apunten a què a l'actualitat les dones grans ténen una xarxa social no familiar més reduïda que els homes, i que les generacions de persones grans presenten una reserva cognitiva més baixa que les generacions de majors més joves, probablement diferiran en el futur ja que d'aquí a uns anys les persones majors presentaran característiques diferents ja que tindran un major nivell d'estudis i les oportunitats socioeducatives seran més igualitàries per ambdós sexes.[eng] Cognitive reserve is the group of physiological protective factors, and psychological and environmental factors, which can delay or palliate the cognitive decline related to ageing. This paper aims to assess the relationship between cognitive reserve and two variables that can determine the stage of ageing, at both cognitive and affective level: metamemory and depression. On the one hand, depression is one of the mental health issues that may deteriorate more the quality of life of elderly people. On the other hand, metamemory is also a very important function in old age because elderly people confidence in their memory skills depends on it. The knowledge and the use of strategies which help to compensate memory deterioration depend on metamemory as well. This study assesses the relationship between cognitive reserve and depression and metamemory, and also assesses the differences by sex and age group. The sample included 230 persons aged 65 or more years of Mallorca.The main conclusions of the study show that cognitive reserve affects the use of strategies to compensate for difficulties related to memory that elderly people may have. In addition, there is a smaller relationship between cognitive reserve and less depressive symptoms. This fact shows that cognitive reserve is related to cognitive functioning and also to elderly people mental health. This reinforces the need to enhance cognitive reserve from early childhood over a lifetime. The results related to the differences by gender and age group suggest that, currently. elderly women have a non-family social network smaller than men.In addition, elderly generations have lower cognitive reserve than younger elderly generations. They will probably differ in the future, because in a few years elderly people will have different characteristics, as they will have a higher level of education and the socio-educational opportunities will be more equal for both sexes

    Relación entre reserva cognitiva, depresión y metamemoria en los adultos mayores no institucionalizados

    No full text
    La reserva cognitiva es el conjunto de factores protectores fisiológicos, psicológicos y ambientales que pueden retardar o paliar el deterioro cognitivo asociado al envejecimiento. Este trabajo pretende valorar las relaciones entre la reserva cognitiva y dos variables que pueden condicionar la etapa del envejecimiento, tanto a nivel cognitivo como afectivo: la metamemoria y la depresión. La depresión es uno de los problemas de salud mental que puede deteriorar más la calidad de vida de las personas mayores. Por otro lado, la metomemoria también es una función muy relevante en la vejez, ya que de ella dependen las creencias de las personas mayores sobre las propias habilidades de memoria y el conocimiento y uso de estrategias que ayudan a compensar su deterioro. Además de valorar la relación entre la reserva cognitiva y la depresión y la metamemoria, este estudio también valora las diferencias por sexo y grupo de edad de la primera. La muestra ha sido de 230 personas de 65 y más años de Mallorca. Las principales conclusiones del estudio muestran que la reserva cognitiva influye sobre el uso de estrategias para compensar las dificultades asociadas a la memoria que pueden tener las personas mayores. También se aprecia una relación, aunque inferior, entre la reserva cognitiva y la menor presencia de síntomas depresivos, hecho que muestra que la reserva cognitiva no está tan solo relacionada con el funcionamiento cognitivo sino también con la salud mental de las personas mayores. Este hecho refuerza la necesidad de potenciar la reserva cognitiva desde la primera infancia, a lo largo de toda la vida. En relación a los resultados obtenidos en relación a las diferencias por género y grupo de edad, si bien apuntan a que en la actualidad las personas mayores tienen una red social no familiar más reducida que los hombres, y que las generaciones de personas mayores presentan una reserva cognitiva más baja que las generaciones de mayores más jóvenes, probablemente diferirán en el futuro, ya que de aquí a unos años las personas mayores presentarán características diferentes puesto que tendrán un mayor nivel de estudios y las oportunidades socioeducativas serán más igualitarias para ambos sexos.La reserva cognitiva és el conjunt de factors protectors fisiològics, psicològics i ambientals que poden retardar o paliar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Aquest treball pretén valorar les relacions entre la reserva cognitiva i dues variables que poden condicionar l’etapa de l’envelliment, tant a nivell cognitiu com a afectiu: la metamemòria i la depressió. La depressió és un dels problems de salut mental que pot empitjorar més la qualitat de vida de les persones majors. Per altra banda, la metamemòria també és una funció molt rellevant a la vellesa, ja que d’ella depenen les creences de les persones majors sobre les pròpies habilitats de memòria, i el coneixement i ús d’estratègies que ajuden a compensar el seu deteriorament. A més de valorar la relació entre la reserva cognitiva i la depressió i la metamemòria; aquest estudi també valora les diferències per sexe i grups d’edat de la primera. La mostra ha estat de 230 persones de 65 i més anys de Mallorca. Les principals conclusions del estudi mostren que la reserva cognitiva inlflueix sobre l'ús d'estratègies per compensar les dificultats associades a la memòria que poden tenir les persones grans. També s'aprecia una relació, encara que més petita, entre la reserva cognitiva i la menor presència de síntomes depressius, fet que mostra que la reserva cognitiva no està tan sols relacionada amb el funcionament cognitiu sino també amb la salut mental de la persona gran. Aquest fet reforça la necessitat de potenciar la reserva cognitiva des de la primera infància, al llarg de tota la vida. Quant als resultats obtinguts en relació entre les diferències per gènere i grup d'edat, si bé apunten a què a l'actualitat les dones grans ténen una xarxa social no familiar més reduïda que els homes, i que les generacions de persones grans presenten una reserva cognitiva més baixa que les generacions de majors més joves, probablement diferiran en el futur ja que d'aquí a uns anys les persones majors presentaran característiques diferents ja que tindran un major nivell d'estudis i les oportunitats socioeducatives seran més igualitàries per ambdós sexes.Cognitive reserve is the group of physiological protective factors, and psychological and environmental factors, which can delay or palliate the cognitive decline related to ageing. This paper aims to assess the relationship between cognitive reserve and two variables that can determine the stage of ageing, at both cognitive and affective level: metamemory and depression. On the one hand, depression is one of the mental health issues that may deteriorate more the quality of life of elderly people. On the other hand, metamemory is also a very important function in old age because elderly people confidence in their memory skills depends on it. The knowledge and the use of strategies which help to compensate memory deterioration depend on metamemory as well. This study assesses the relationship between cognitive reserve and depression and metamemory, and also assesses the differences by sex and age group. The sample included 230 persons aged 65 or more years of Mallorca.The main conclusions of the study show that cognitive reserve affects the use of strategies to compensate for difficulties related to memory that elderly people may have. In addition, there is a smaller relationship between cognitive reserve and less depressive symptoms. This fact shows that cognitive reserve is related to cognitive functioning and also to elderly people mental health. This reinforces the need to enhance cognitive reserve from early childhood over a lifetime. The results related to the differences by gender and age group suggest that, currently. elderly women have a non-family social network smaller than men.In addition, elderly generations have lower cognitive reserve than younger elderly generations. They will probably differ in the future, because in a few years elderly people will have different characteristics, as they will have a higher level of education and the socio-educational opportunities will be more equal for both sexes

    Working memory deficits in Parkinson's disease

    No full text
    En este trabajo se realiza una revisión de los artículos más significativos publicados en los últimos años sobre el funcionamiento de la memoria de trabajo en las personas con enfermedad de Parkinson, así como su posible relación con las funciones ejecutivas. Se puede observar que las habilidades viso-espaciales, verbales (fonológicas) y atencionales-organizacionales que integran el funcionamiento de dicha memoria se encuentran deteriorados en bastantes de los sujetos que padecen esa enfermedad, conduciendo ello a problemas de tipo ejecutivo. En opinión de los autores de este texto, estos déficits pueden impedir el control y monitorización de la actividad mental y también de la conducta externa de estas personas, de tal manera que su relación con su contexto vital se vea afectada, disminuyendo así su calidad de vida. Por todo ello, desde el diagnóstico inicial de la enfermedad, se debería estimular y entrenar la memoria de trabajo de estos sujetos para evitar el avance del trastorno cognitivo.Here we review the most relevant works published in the last few years regarding the deterioration of working memory in Parkinson’s disease. Also, we discuss the role of working memory deterioration in executive dysfunction. Specifically, we comment on the impairment of visuo-spatial, verbal (phonological), and goal-directed capacities that involve working memory abilities, which lead to the executive difficulties typical of Parkinson’s disease. Our opinion is that such deficits might impair the cognitive monitoring of behavior, and this would worsen patients’ contact with everyday contexts. We believe that this impaired contextual link with everyday life could be at the very basis of their diminished quality of life. In sum, early diagnosis should focus on the training of working memory in order to prevent further cognitive decline.peerReviewe

    Déficit en la memoria de trabajo en personas con la enfermedad de parkinson

    No full text
    En este trabajo se realiza una revisión de los artículos más significativos publicados en los últimos años sobre el funcionamiento de la memoria de trabajo en las personas con enfermedad de Parkinson, así como su posible relación con las funciones ejecutivas. Se puede observar que las habilidades viso-espaciales, verbales (fonológicas) y atencionales-organizacionales que integran el funcionamiento de dicha memoria se encuentran deteriorados en bastantes de los sujetos que padecen esa enfermedad, conduciendo ello a problemas de tipo ejecutivo. En opinión de los autores de este texto, estos déficit pueden impedir el control y monitorización de la actividad mental y también de la conducta externa de estas personas, de tal manera que su relación con su contexto vital se vea afectada, disminuyendo así su calidad de vida. Por todo ello, desde el diagnóstico inicial de la enfermedad, se debería estimular y entrenar la memoria de trabajo de estos sujetos para evitar el avance del trastorno cognitivo.Working Memory deficits in Parkinson’s disease Here we review the most relevant works published in the last few years regarding the deterioration of working memory in Parkinson’s disease. Also, we discuss the role of working memory deterioration in executive dysfunction. Specifically, we comment on the impairment of visuo-spatial, verbal (phonological), and goal-directed capacities that involve working memory abilities, which lead to the executive difficulties typical of Parkinson’s disease. Our opinion is that such deficits might impair the cognitive monitoring of behavior, and this would worsen patients’ contact with everyday contexts. We believe that this impaired contextual link with everyday life could be at the very basis of their diminished quality of life. In sum, early diagnosis should focus on the training of working memory in order to prevent further cognitive decline
    corecore